Tingué influències, en un primer moment, del muralisme mexicà i, des del 1935, de Picasso i els surrealistes europeus. Gràcies a l’ajut del crític d’art G. Greenberg, arribà a ésser conegut i el 1949 era ja considerat com un mestre indiscutible de l’abstracció. Fou el membre més important de l’action-painting. Produí amb la tècnica del dripping, o sia de deixar regalimar la pintura des de pots foradats sobre enormes teles esteses a terra, obres on materialitza i fixa les seves pulsions més immediates i l’afrontament amb la seva pròpia pràctica pictòrica en una relació subjecte-superfície-color-moviment.