Fou l’arquitecte de Jordi III d’Anglaterra i supervisor de les obres del rei. Esdevingué famós en guanyar el concurs per a construir l’Oxford Street Pantheon (1770-72). Realitzà algunes de les obres neoclàssiques més importants del seu moment, a vegades dintre l’ortodòxia de l’estil Adam: Heaton House, a Lancashire (1772), Heveingham Hall, a Suffolk (~1790), Godwood House, Sussex (1800), i Borcklesby Mausoleum (1787-94). El seu eclecticisme i la sensibilitat a detectar els canvis de gust el portaren, però, a realitzar algunes de les obres cabdals del neogoticisme anglès, i és la figura que tipifica la transició d’un estil a l’altre. De tipus neogòtic, construí les famoses Fonthill Abbey (1796), per a William Beckford, la Lee Priory (1782), per a Thomas Barrett, i el castell d’Ashridge (1808), a Nertford. Féu també les discutides reconstruccions de les catedrals de Salisbury, Lichfield, Durham i Lincoln.