Primogènit de Jaume II de Mallorca i d’Esclarmunda de Foix. Des del 1285, després d’haver estat capturat durant la incursió de Pere II de Catalunya-Aragó a Perpinyà, estigué empresonat a Torroella de Montgrí i a Barcelona, fins que en fugí.
La seva amistat amb Lluís de Nàpols, bisbe de Tolosa, iniciada a Perpinyà el 1295, li desvetllà una poderosa vocació religiosa, que l’induí a renunciar la successió —fet que comportà que el seu germà Sanç esdevingués rei— i a l’acord matrimonial amb Caterina I de Courtenay, emperadriu titular de Bizanci. Estudià a París. Prengué l’hàbit franciscà el 1299 al convent de Sant Francesc de Perpinyà, i hi fou enterrat.