Jaume Subirana i Ortín

(Barcelona, 15 de març de 1963)

Jaume Subirana i Ortín

© Fototeca.cat

Poeta i crític literari.

Llicenciat en filologia catalana, fou professor ajudant a la Universitat Pompeu Fabra (1994-98) i professor visitant als Estats Units (Duke University, 1996) i al Canadà (University of British Columbia, 2007). Professor als estudis d’Humanitats i Filologia Catalana de la Universitat Oberta de Catalunya des del 1998, l’any 2000 hi inicià el portal Lletra, que dirigí fins el 2004. Director de la Institució de les Lletres Catalanes (2004-06), ha format part de la junta del Centre Català del PEN Club (1995-2004) i del consell de redacció de la revista Caràcters (2000-04), i ha col·laborat amb articles sobre cultura i literatura en diversos mitjans de comunicació (Avui, Catalunya Ràdio, El País, El Periódico).

Formà part del col·lectiu Joan Orja (amb Oriol Izquierdo i Josep-Anton Fernández), que publicà el volum Fahrenheit 212. Una aproximació a la literatura catalana recent (1989), i els anys 1992-97 coedità amb Izquierdo la revista cultural en suport informàtic 1991 Revista Magnètica, i amb Xavier Berenguer dirigí el CD-ROM Dotze sentits. Poesia catalana d’avui, premi Möbius 1996 a la millor producció multimèdia d’art i cultura de l’Estat espanyol. També formà part del col·lectiu Llorenç de Triaga.

Immers des de molt jove en la poesia, el 1984 fou finalista del premi Carles Riba amb el recull de poemes Pel viure extrem (1985), i el 1988 el seu llibre Agenda fou guanyador de l’esmentat premi, que guanyà per segon cop amb Final de festa (1989). Posteriorment, publicà els reculls El rastre de l’animal més lliure (1994), En altres coses (2002), Rapala (2007), La pedra sura (2011, premi Gabriel Ferrater), La hac (2020), Rama de agua (2020), The Silent Letter (2021) i Una hora curta (2023), una antologia de seixanta poemes per mostrar els seus quaranta anys de producció poètica.  

A més del volum de narracions No som perfectes (1992), ha publicat assaigs, estudis crítics i literaris i biogràfics: Carneriana. Josep Carner, vint-i-cinc anys després (1995), Per a què serveix un escriptor? (1998), Literatura catalana contemporània (1999), amb Glòria Bordons; Josep Carner, l’exili del mite (1945-1970) (2000, premi Ferran Soldevila de biografies i memòries 1999); Suomenlinna (2000, premi Fundació Enciclopèdia Catalana 1999); Gabriel Ferrater, “in memoriam” (2001), amb Dolors Oller; el diccionari irònic Tota la veritat sobre els catalans. Brevíssima enciclopèdia nacional (2001); Adrada (2005); Cafarnaüm (2017), i Construir con palabras. Escritores, literatura e identidad en Cataluña, 1859-2019 (2018).

En col·laboració amb Jordi Bernadó, Carles Roche i Tanit Plana ha publicat, a més, Barcelona acrostic (2003), en les versions catalana, castellana, anglesa i francesa; Barcelona 365. Temps i ciutat (2004), en versions catalana, castellana i anglesa, i Willkommen in Katalonien. Eine literarische Entdeckungsreise (‘Benvinguts a Catalunya. Un viatge de descobriment literari’, 2007), en ocasió de la Fira del Llibre de Frankfurt.

És autor de diverses traduccions, entre les quals Fahrenheit 451, de Ray Bradbury (1986), i Ransom, de Jay McInnerney (2004), i també ha estat curador de les antologies poètiques Festa, dol i circumstàncies (1995) i Poemes amb àngel (amb C. Torner, 1997).