Fill de Joan de Boixadors i de Rocabertí. Era conegut també per Joan Antoni de Pacs. Militar i polític, músic i erudit, estudià música al monestir de Montserrat i compongué algunes peces musicals, de les quals es conserven dos misereres a quatre veus (1687). Com a capità de la Coronela de Barcelona defensà la ciutat durant el setge del mariscal Vendôme (1697). L’any 1700 participà en la fundació de l’Acadèmia Desconfiada i en fou elegit president. Austriacista, participà en la defensa de Barcelona durant el setge borbònic del 1706, any que fou nomenat governador de Mallorca i foragità els borbònics de l’illa. Abandonà el càrrec el 1709, i, de nou a Barcelona, fou director de la capella de música del Palau Reial. El 1711 acompanyà l’arxiduc Carles a Viena i des d’allà, per encàrrec dels consellers de Barcelona, portà a terme, sense èxit, gestions diplomàtiques per tal que les tropes imperials no evacuessin Catalunya. Fou cavaller director de la capella imperial de música de Viena (1717-21) i posteriorment president i porta-segells del Suprem de Flandes. A la mort de l’emperador (1740) anà a Itàlia, on morí.