Fou deixeble de Marià Vera i de Josep M. Úbeda. Sacerdot, fou organista a Salamanca (1872) i a Covadonga (1872-75) i mestre de capella de les catedrals d’Àvila (1875), Valladolid (1876) i València (1877-88), any que entrà de monjo a Montserrat. Al final del 1889 fou nomenat director de l’escolania, que reformà en profunditat, i establí les bases de l’escolania actual. Amplià el repertori montserratí amb els polifonistes del segle XVI i amb els compositors clàssics i contemporanis. Transcriví una sèrie de composicions de Joan Baptista Comes i feu unes 130 composicions religioses, d’un valor desigual.