Fill de Joan Gols i Soler. Després de la Guerra Civil, se n’anà, el 1940, amb els seus pares a Veneçuela i visqué a Caracas fins el 1959. Musicalment, es formà dins de l’ambient familiar i al Conservatori Juan Manuel Olivares, amb Primo Casale, on més tard exercí de professor. Després de la mort del seu pare, el fundador de la Coral Joan Gols, fou el director i continuador d’aquesta coral al Centre Català de Caracas, on també s’encarregà de l’esbart dansaire i de l’Institut Montessori de Sant Jordi.
Al seu retorn a Catalunya, el 1959, estudià composició amb Cristòfor Taltavull i direcció d’orquestra (1959-60), a Siena, amb Serghiu Celibidache. Dirigí l’Orquestra de Cambra de Joventuts Musicals de Barcelona des del 1960. El 1964 fou nomenat director de l’Orquestra Filharmònica de Las Palmas de Gran Canària i del conservatori d’aquesta ciutat, càrrec que exercí fins el 1976. El 1979 fou nomenat director titular de l’Orquestra Simfònica de Córdoba (Argentina) i col·laborà en els cursos de formació musical organitzats per la UNESCO a Amèrica. Guanyà el premi Lluís Millet dels Jocs Florals de Mèxic per les seves harmonitzacions de cançons catalanes. Fou director del Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona (1982-88). Posteriorment dirigí (1991) l’Escola Internacional d’Estudis Musicals.