Lluità contra els turcs, els quals el feren captiu a Nicòpolis (1396). De tornada a França, succeí el seu pare en el ducat (1404) i, en produir-se la demència de Carles VI de França, disputà a la casa d’Orleans el govern d’aquell país: el 1407 feu assassinar el duc Lluís d’Orleans, cap dels armanyaguesos i, sostingut per la universitat i pel gremi de carnissers, molt poderós aleshores, el 1408 fou nomenat senyor de París. En recomençar la guerra dels Cents Anys (1414), la rivalitat entre borgonyons i armanyaguesos condicionà les aliances politicomilitars. Joan sense Por s’alià amb Enric V d’Anglaterra, i el 1418 tornà a entrar a París, d’on havia hagut de fugir el 1413, a causa de la revolta cabochienne, i prengué represàlies contra els armanyaguesos. Després de la presa de Rouen pels anglesos, Joan sense Por, tement l’enfortiment excessiu d’Enric V, intentà de negociar la pau amb Carles, delfí de França, però fou assassinat.