Fou metge de Pere III de Catalunya-Aragó i dels papes Urbà V, Gregori XI i Climent VII d’Avinyó. És autor de diverses obres mèdiques, en llatí, com els tractats Contra epidimiam (1370), De pestilentia (1376), Ad anathomicam compositionem oculorum intelligendam, De calculos in vesica, el Secretarius practicus medicinae (1378), per encàrrec de Carles V de França, i un comentari al llibre quart del Cànon d’Avicenna. Traduí, de l’àrab al català, el Llibre de la figura de l’ull, tractat d’oftalmologia d’Alcoatí (Sulaymān ibn Ḥārit-al-Kuwatī), toledà del segle XII, editat per Lluís Faraudo i de Saint-Germain (1933).