Cursà la carrera de dret a la Universitat de Cervera. A quinze anys escrivia ja al Diario de Barcelona , del qual fou redactor únic (1831-39). Fundà les revistes La Religión i La Civilización i dirigí el diari La Esperanza . Fou director de les biblioteques municipal de Barcelona (1844) i universitària i provincial (1849). Adscrit al Romanticisme, col·laborà amb el poeta Manuel de Cabanyes en la traducció castellana de Le veglie di Tasso de Compagnoni (1832). És també autor del drama bíblic La última noche de Babilonia (1848), que serví de text per a un oratori de Bernat Calvó i Puig. Continuador de la tradició doctrinal de l’antiga Universitat de Cervera, amic personal de Jaume Balmes, és una de les figures més importants de l’anomenada Escola Apologètica Catalana . Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. La seva obra és fonamentalment de caràcter religiós, doctrinal i moral. Cal mencionar, entre altres llibres, força llegits al seu temps, El padre de familia (1845), Ensayo crítico de las lecturas de la época (1847), Mujeres de la Biblia (1850), Historia de los hechos y doctrinas de N. S. Jesucristo (1857), Biografía infantil o sea la niñez de los grandes hombres (1863), Manual de madres católicas (1868); La religión y la política (1870) i Las Repúblicas antiguas y modernas (1870).
Joaquim Roca i Cornet
© Fototeca.cat
Publicista catòlic.