Vida i obra
Després de passar la infantesa a Mallorca, on la seva família s’havia refugiat de la invasió napoleònica, tornà a la Península per estudiar filosofia escolàstica i fer dret a la Universitat de Barcelona. Des del 1819, amb els pseudònims Aniceto, Cyntio, Fels, Inarco Cortejano i Lampillo, col·laborà al Diario de Barcelona, del qual fou un quant temps redactor únic (1831-38), mantenint la publicació dins d’un estricte conservadorisme catòlic i una tímida obertura literària. També col·laborà al Boletín Oficial de la Provincia de Cataluña i a El Guardia Nacional. Dirigí el diari La Esperanza, on desenvolupà la faceta d’historiador, i fou membre de la comissió directiva de La Notaría, portaveu dels notaris catalans.
Nomenat director de la Biblioteca Municipal de Barcelona el 1844 i de la Biblioteca Universitària i Provincial el 1849, en catalogà els fons. Estigué vinculat a la Societat Filodramàtica (1836), entitat difusora del coneixement de l’art dramàtic. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Inclòs a Los trobadors nous (1858), feu el discurs de gràcies dels Jocs Florals del 1860.
Amb el poeta Manuel de Cabanyes edità la traducció Noches de Torcuato Tasso de Compagnoni (1832). Fou censor d’impremtes i de teatres.
Interessat en els aspectes ideològics i filosòfics del romanticisme, publicà Ensayo crítico sobre las lecturas de la época (1847), contra el nou idealisme, el socialisme utòpic i el positivisme. S’havia distingit ja com a polemista des de La Religión, que fundà i dirigí, i La Civilización, i en les col·laboracions a La Corona, El Imparcial i La Verdad, i a La Palma i La Fe, de Mallorca.
Amb Jaume Balmes, Josep Ferrer i Subirana i Joaquim Rubió i Ors, formà l’Escola Apologètica Catalana i insistí en la defensa del catolicisme amb la traducció d’obres religioses, com Armonías, de Lamartine, i Observaciones sobre la caída del Abate Lamennais, de Gerbert. A més, participà en la Biblioteca religiosa, Biografía Eclesiástica Completa i Vidas de los Santos, i publicà el drama La última noche de Babilonia (1848), que serví de text per a un oratori de Bernat Calvó i Puig.
A més d’una sèrie de memòries de tema històric (Juicio crítico de D. Leandro Fernández de Moratín, Elogio de D. Jaime Ripoll, Estudios históricos, morales y literarios sobre la mujer, Una palabra sobre el Dr. D. Jaime Balmes, Noticia del Sr. D. Manuel de Cabanyes i Biografía del Dr. D. Cristóbal Marcé), la seva obra és de caràcter religiós, doctrinal i moral. Destaquen: El padre de familia (1845), Ensayo crítico de las lecturas de la época en la parte filosófica y social (1847), Mujeres de la Biblia (1850), Historia de los hechos y doctrina de Nuestro Señor Jesucristo (1857), Historia, culto y milagros de Nuestra Señora de la Gleba (1858), Historia de los hechos y doctrinas de N. S. Jesucristo (1857), Biografía infantil o sea la niñez de los grandes hombres (1863), El día más feliz de la vida o la primera comunión (1864), La esperanza del cristiano (1865), Manual de madres católicas (1868), La religión y la política (1870) i Las Repúblicas antiguas y modernas (1870).
Bibliografia
- Bastinos, A.J. (1894): “D. Joaquín Roca y Cornet”, dins Hojas secas. Barcelona, [s. n.], p. 285-290.
- Freixes, A. (2000): “L’ideari estètic de Joaquim Roca i Cornet”, dins Domingo, J. M. i Roig, F. (ed.): Actes del Col·loqui sobre Josep Yxart i el seu temps. Tarragona, Diputació de Tarragona, p. 198-223.
- Rubió i Ors, J. (1876): Noticia de la vida y escritos de D. Joaquín Roca y Cornet. Barcelona, Impremta de Jaume Jepús.
- Valera, J. (1942): “Don Joaquín Roca y Cornet”, dins Obras completas. Madrid, vol. II, p. 1319-1320.