John Milton

(Londres, 9 de desembre de 1608 — Londres, 8 de novembre de 1674)

Poeta anglès.

Fill d’un notari que havia conreat les arts, estudià llengües clàssiques, hebreu i italià sota la direcció de Th.Young, un preceptor presbisterià que el féu interessar per les grans controvèrsies religioses de l’època. A Cambridge, influït per Bacon, afirmà la seva aversió a l’escolàstica, mentre iniciava la composició de versos en llatí (elegia In adventum Veneris). El 1629 l'Ode on the Morning of Christ's Nativity marcà el començament de la seva maduresa artística. El model dels cançoners italians li serví per a aconseguir l’estil heroic que l’havia de caracteritzar. Compongué en italià diversos sonets i poesies i, retirat a Horton, després d’haver obtingut la graduació acadèmica, estudià novament amb la intenció de crear un gran poema heroic anglès, seguint l’exemple de la literatura italiana. Influït per E.Spenser, escriví Comus, a Mask (representat a Ludlow el 1634 i musicat per Thomas Arne el 1738) i l’elegia fúnebre pastoral Lycidas. El 1638 anà a Itàlia. A Florència freqüentà la companyia dels homes de lletres, llegí els seus versos en llatí a l’Accademia degli Svegliati i potser es trobà amb Galileu. A Roma conegué Eleonora Baroni i escriví per a ella tres epigrames llatins. De nou a Anglaterra (1639), tragué argument dels esdeveniments polítics del seu país per a l’elegia Epitaphium Damonis. Home del Renaixement, no volgué ésser veu de la catolicitat i es convertí en herald d’un puritanisme rancuniós. Es lliurà a l’ensenyament, al qual, d’acord amb la tradició humanística, concedia molta importància (Tractate on Education, 1644), escriví opuscles polèmics (Of the Reformation Touching Church Discipline in England; Of Prelatical Episcopacy, 1641) i es féu campió de la llibertat d’expressió amb l'Areopagitica (1644). El 1642 contragué matrimoni amb Mary Powell, una noia de disset anys, però se'n separà al cap de sis setmanes. A The Doctrine and Discipline of Divorce manifestà les seves opinions favorables al divorci. El 1645, però, es reconciliaren i visqueren junts fins a la mort de la muller (1652). Posteriorment, contragué un segon matrimoni i, temps després, un tercer. Mentrestant, havia acceptat el càrrec de secretari del Comitè d’afers estrangers del consell d’estat i, llevat d’alguna rara composició, com Avenge O Lord thy Slaughter'd Saints (sobre la matança dels valdesos), When I Consider how my Light is Spent (sobre la ceguesa que l’havia colpit el 1651) i Methought I Saw my Late Espoused Saint (sobre l’aparició, en somnis, de la seva segona muller difunta), abandonà la poesia. També es dedicà amb passió a la defensa del republicanisme i arribà a sostenir l’apologia del regicidi (Eikonoklastes, 1649; Pro populo anglicano defensio, 1651; Defensio secunda, 1654, la seva obra més important en prosa llatina). També escriví el tractat teològic De doctrina christiana (1655-59). A partir del 1655, enmig d’una calamitosa situació vital, cec i amb els ideals polítics derrotats, començà a escriure la seva obra definitiva Paradise Lost (El paradís perdut), publicat el 1667, el cim més alt de la poesia cristiana heroica. El 1671 encara aparegueren el poema Paradise regained i la monumental tragèdia Samson Agoniste, apologia de la figura de Samsó, que, cec com el mateix poeta, accepta la mort per poder destruir els enemics de la pàtria. Milton fou fonamentalment un cristià humanista que, sota la forma d’un rigorós classicisme donà expressió a un Romanticisme impetuós. Josep M.Boix en traduí el Paradise Lost (1953) en una versió que conserva la forma mètrica i poètica del blank verse original.