Vida i obra
Senyor de Santa Maria de la Ràpita, de la Torre de Fluvià i d’Oluges Altes. Del 1785 al 1788 fou síndic procurador general de l’Ajuntament de Barcelona, d’on el 1790 fou nomenat regidor supernumerari i el 1792 regidor numerari; tanmateix, el 1798 renuncià aquest darrer càrrec, que era vitalici. El 1796 fou nomenat sotsdelegat del Jutjat d’Impremta i Llibreria, és a dir, encarregat de la censura, i el 1808 el consistori barceloní el designà diputat per a assistir a l’Assemblea bonapartista de Baiona, però no arribà a incorporar-s’hi. Al contrari, col·laborà amb la Junta del Principat, i el 1810 fou elegit diputat per Catalunya a les corts de Cadis, on no tingué una actuació pública destacada. Es trobava a Madrid quan es produí, el 1814, la reacció absolutista i establí una bona relació amb el marí i acadèmic de la RAH José Vargas Ponce. Ensenyà filosofia suarista a la Universitat de Cervera des del 1790.
Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1772), la seva activitat en el si de la institució se centrà en els anys 1778-92. Hi presentà dissertacions sobre la poesia trobadoresca (Relación histórica de los más famosos poetas provensales que hicieron florecer la Ciencia Gaya, 1778), sobre la presència grega a Catalunya (1779), feu conèixer l’existència d’una Bíblia catalana a la Biblioteca Reial de París (1783) i col·laborà en la formació de l’esquema d’una història de Catalunya, que era la gran obra inacabada de l’Acadèmia (1785, 1792). També escriví Memorias y noticias para la historia de San Félix Mártir gerundense... (1798).
Mantingué una copiosa relació epistolar amb erudits de l’època (Finestres, Caresmar, Dou, etc.). A la dècada dels vuitanta sostingué una interessantíssima correspondència amb Joan Antoni Maians, mostra de la relació entre erudits valencians i catalans setcentistes, que revela l’entusiasme compartit per l’estudi i la publicació d’obres literàries catalanes antigues, així com també l’interès per la recuperació de l’ús de la llengua autòctona. Per aquestes cartes sabem també que Vega tenia el propòsit de dur a terme un Tesoro de la lengua catalana, projecte no reeixit que adoptà Fèlix Amat i que culminà en el Diccionario d’Esteve-Bellvitges-Joglar (1803-05). Recollí les Notas a la Biblioteca Antigua y Nueva que deixà P.I. de Dalmases i Ros (amb addicions posteriors de Josep Finestres), ampliació de les notícies de N. Antonio sobre escriptors catalans.
D’altra banda, es dedicà tota la vida a reunir documents i notícies sobre la història de Catalunya, i arribà a aplegar una biblioteca de 3 320 volums. Publicà diverses memòries històriques i deixà inèdits treballs d’història i d’història literària. Fou un dels primers col·lectors de poesia popular, de la qual recollí un extens mostrari, que arribà posteriorment a Marià Aguiló i que constituí l’anomenat Cançoner Vega-Aguiló. Prengué part en les tertúlies del marquès de Castellbell, descrites per Rafael d’Amat al Col·legi de la Bona Vida.
Bibliografia
- Alemany Peiró, A. (ed.) (2000): Mayans y Siscar, G.: Epistolario. XVII. Cartas literarias. Correspondencia de los hermanos Mayans con los hermanos Andrés, F. Cerdá y Rico, Juan Bta. Muñoz y José Vega Sentmenat. Oliva / València, Ajuntament d’Oliva / Diputació de València / Generalitat Valenciana.