Josep Enric Llebot i Rabagliati

(Barcelona, 14 de juny de 1953)

Físic.

Llicenciat (1975) i doctor (1981) en ciències físiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha estat becari del programa USIA del govern dels Estats Units i de l’OTAN, i ha fet estades de recerca a Alemanya (DFVLR), els Estats Units (Universitat de Califòrnia, Berkeley) i el Canadà (Universitat de Sherbrooke). Catedràtic de física de la matèria condensada a la Universitat de Girona, i posteriorment a la UAB, fou degà de la Facultat de Ciències d’aquesta universitat (1991-93), des d’on impulsà la titulació de ciències ambientals; degà de la Facultat de Ciències Experimentals de la Universitat de Girona, on impulsà també els estudis en aquest camp, i el primer director de l’Institut de Medi Ambient d’aquesta mateixa universitat. Fou I’introductor i difusor dels estudis sobre el canvi climàtic a Catalunya. Dirigí el Centre d’Estudis Ambientals (1997-2000) i impulsà el primer Informe sobre el canvi climàtic a Catalunya (2005) i en coordinà el segon (2010). Ha estat secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya (2011-16). Membre de l’Institut d’Estudis Catalans (2001), en fou secretari científic (1995-2000) i és president de la Societat Catalana de Física.

Entre altres obres ha publicat Introducción a la termodinámica de procesos biológicos (1989), Els fluids de la vida (1996), El canvi climàtic (1997) i El temps és boig? (2005). Col·laborador sobre ciència en publicacions generalistes, codirector del màster de comunicació científica i director de la col·lecció “Monografies de Medi Ambient”, formà part del consell directiu de l’agrupació d’universitats europees Copernicus. Premi Divulga de la Fundació “la Caixa” (1986), ha rebut també el premi Fundació Enciclopèdia Catalana (1991), el premi Prat de la Riba de l’IEC (2000), el premi de Literatura Científica de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (2005) i la Creu de Sant Jordi (2016).