Josep Espar i Ticó

(Barcelona, 22 de setembre de 1927 — Barcelona, 20 d’agost de 2022)

Empresari i activista cultural i polític.

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona (1950), treballà durant molts anys a la pelleteria La Sibèria de Barcelona, fundada pel seu avi l’any 1891. Adherit a l’entitat Crist Catalunya (1954), que impulsava un incipient catalanisme emparat en l’Església, participà en les campanyes contra Galinsoga i “Volem bisbes catalans” (1966), i també en els fets del Palau, entre d’altres. Cofundador del segell discogràfic Edigsa, de la revista Cavall Fort, de la distribuïdora de llibres Arc de Berà i del diari Avui, fou gerent del Congrés de Cultura Catalana i secretari del Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana i fou un membre destacat d’Òmnium Cultural. Fou també cofundador de Convergència Democràtica de Catalunya i impulsor de l’associació Conèixer Catalunya. Publicà els llibres Amb C de Catalunya. Memòries d’una conversió al catalanisme (1936-1963) (1994), Moral de victòria. Camins per a la plenitud de Catalunya (1996), Catalunya sense límits. Memòries, 1963-1996 (2001), Petita història de Catalunya (2002), Els stops a la història de Catalunya (2003) i Em dic Catalunya i vull presentar-me (2005). Rebé la Creu de Sant Jordi (1984), la Medalla d’Honor de l’Ajuntament de Barcelona (2001) i el premi Canigó de la Universitat Catalana d’Estiu (2020).