Fill de Josep Galceran de Pinós i de Perapertusa. Actiu en la política barcelonina dels temps de Carles II, anà el 1702 a Martorell, com a delegat del consell barceloní, a rebre Felip V. Aquest intentà atreure-se'l, concedint-li el marquesat de Santa Maria de Barberà (1702). Ell, però, com a membre d’una junta creada per la generalitat, es negà a fer les esmenes que Felip V ordenà d’incloure en les còpies del testament de Carles II. Des d’aleshores conspirà a favor del rei arxiduc Carles III, i quan aquest arribà davant Barcelona es passà al seu bàndol. A les corts de 1705-06 fou creat comte i poc després marquès. Fou representant del rei arxiduc davant la generalitat durant el setge de Barcelona del 1706, per a assumptes de defensa. El 1707 fou creat gran d’Espanya. Defensà la tesi de la resistència a ultrança de Barcelona, el 1713-14, i en caure la ciutat fou fet presoner i traslladat a Pamplona i a Burgos.