Enginyer industrial, és diplomat en funció gerencial de l’Administració pública per ESADE i en direcció a l’Administració per l’IESE. Ha treballat en el sector privat. Ocupà càrrecs directius en organitzacions de l’associacionisme juvenil: president de la Coordinació Catalana de Colònies, Casals i Centres d’Esplai (1987-92), president del Moviment Centres d’Esplai Cristians (1986-92), vicepresident de la Fundació Pere Tarrés (1990-92), membre de la Coordinadora Catalana al Servei de l’Infant (1988-92), del Secretariat de Pastoral de Joventut de Catalunya i Balears (1989-92) i coordinador de l’Aplec de l’Esperit dels Bisbats de Catalunya (1990-91).
Militant de Convergència Democràtica de Catalunya, de la qual fou conseller nacional, ocupà diversos càrrecs a l’Administració: gerent de l’Institut Català del Voluntariat (INCAVOL) (1993-95), director general d’Acció Cívica de la Generalitat (1996-2003) i secretari de Política Social i Família de CDC. Elegit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya del 2003, el 2006 i el 2010 per Convergència i Unió, al desembre d’aquest any fou nomenat conseller de Benestar i Família del govern presidit per Artur Mas i Gavarró, succeint Carme Capdevila. Exercí el càrrec fins al final de la legislatura (desembre del 2012), que fou substituït per Neus Munté i Fernández. El gener del 2013 esdevingué senador de designació autonòmica per CiU i, posteriorment, pel Partit Demòcrata Europeu Català.