Féu estudis d’arquitectura a l’Escola Universitària de Barcelona, on es titulà el 1928. En 1929-30 treballà a París amb Le Corbusier. Tot just acabada la carrera fundà amb altres companys el Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània. Fou el principal aglutinador a Catalunya del moviment racionalista d’arrels bauhausianes i lecorbusierianes i el promotor de la nova cultura arquitectònica. Les obres i els projectes d’aquells anys se situen clarament a l’avantguarda europea i hi introdueixen elements reinterpretadors de la tradició mediterrània i de les formes constructives catalanes, que resten ja fixades com a repertori lingüístic del racionalisme. Destaquen la casa al carrer de Muntaner 342 (1931), la Casa Bloc, cases de segona residència a Garraf (amb Torres i Clavé, 1935), Dispensari Central Antituberculós (amb Torres i Clavé, i Subirana, 1935). En l’aspecte urbanístic cal subratllar dos projectes fonamentals, redactats per tot l’equip del GATCPAC: el pla Macià i la la Ciutat de Repòs i de Vacances. L’any 1937, en col·laboració amb Lacasa, construí el pavelló espanyol per a l’Exposició Internacional de París, que constituí un impacte tant per la qualitat de l’edifici com pel seu contingut en defensa de la posició republicana durant la Guerra Civil de 1936-39 (Guernica, de Picasso; Montserrat, de González; El pagès, de Miró; La font de Mercuri, de Calder; etc.). Després de la guerra es traslladà als EUA, on va escriure el llibre Can our cities survive
Complex hoteler a l’anomenada “Porta de Catalunya”, a la Jonquera, de Josep Lluís Sert i López
© Fototeca.cat