Jesuïta des del 1747. Ensenyà humanitats a Cervera en 1753-54, i l’any següent passà a Córdoba de Tucumán. Missioner dels guaranís al Paraguai (1760-63), implantà l’humanisme cerverí a Córdoba (1763-67). Escriví la crònica de l’exili a Itàlia (Annus patiens, 1875-76). Residí sempre a Faenza, on publicà el poema en hexàmetres De invento novo orbe (1777), De vita et moribus sex sacerdotum paraguaycorum (1791) i De vita... XIII sacerdotum paraguaycorum (1793), pòstum, amb una biografia de l’autor pel seu germà Ignasi, i un curiós Comentarius de administratione guaranitica ad republicam Platonis, que en traducció castellana (Buenos Aires, 1946) ha assolit una àmplia difusió.