Feu estudis musicals primer amb el seu pare Joan Sabater i Roca (Vilassar de Mar, Maresme, 1849 - ?, 1904) i després a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià violoncel amb Josep Solé, piano amb Joan B. Pellicer i harmonia amb Enric Morera. El 1901 fou nomenat professor de piano de l’esmentada escola, on romangué durant dotze anys.
També fou concertista de piano, amb actuacions per l’Estat espanyol i l’estranger i col·laboracions en concerts de música de cambra.
Aviat es dedicà a la direcció d’òpera. El 1913 dirigí per primera vegada al Liceu de Barcelona, i durant més de trenta anys en fou el director titular. També dirigí òpera al Teatro Real de Madrid i en altres ciutats de l’Estat espanyol, Europa i l’Amèrica del Sud, a més de les representacions dramàtiques del Club de Futbol Júnior.
El 1931 fundà l’Orquestra Clàssica, amb la qual efectuà diversos concerts a Barcelona i en altres localitats de la Península. Era pare de la també pianista Rosa Sabater i Parera.