Format al seminari de Solsona, es llicencià en teologia i dret canònic a la Universitat Pontifícia de Tarragona. Fou actiu propagandista dels Pomells de Joventut a les terres de Lleida. Es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona i es doctorà a Madrid amb una tesi sobre Vicenç Mariner d’Alagó i el seu poema Boumacopeguion. Professor de llatí a l’Institut-Escola (1931-33) i director de l’institut de segon ensenyament de Cervera (fins el 1936), després de la guerra fou professor de llatí a l’institut Menéndez y Pelayo de Barcelona (1939) i a Lleida (des del curs 1939-40). Ingressà al Cos Facultatiu d’Arxivers Bibliotecaris i Arqueòlegs el 1944 i fou destinat a Lleida i, el 1950, a la Biblioteca Nacional de Madrid, on col·laborà eficaçment en la publicació de l’inventari dels manuscrits fins el volum IX, obra que quedà interrompuda en ésser ell nomenat director de la Biblioteca Universitària de Barcelona. El seu pas per ella (1966-69) significà una considerable millora tècnica de la institució així com la publicació del volum IV del seu inventari dels manuscrits. Ha publicat El Libro de las Sentencias del Duc d’Alcalà (1954), El humanista Vicente Mariner y sus manuscritos en la B.N. de Madrid (1918), el catàleg de l’exposició sobre La miniatura española y flamenca en las colecciones de España a Brussel·les (1964), tres cartes d’Alfons el Magnànim a Joan Mercader (1964), Los manuscritos litúrgicos de la B.N. de Madrid (1969, amb Janini i Mundó), així com diverses comunicacions i conferències. Té, entre altres treballs en curs, la catalogació del fons documental Porter-Moix de la Biblioteca de Catalunya de Barcelona.