De família d’industrials, es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona (1920) i es posà al capdavant del negoci familiar de la Companyia d’Indústries Agrícoles, que amplià. Interessat en política i en l’esport des de jove, el 1925 es féu soci del Futbol Club Barcelona en un moment en què aquest era objecte de mesures repressives per part de la Dictadura de Primo de Rivera. El 1928 esdevingué membre de la junta directiva del club, i al juliol del 1935, president. Fou també president de la Federació Catalana de Futbol (1929-30) i del RACC (1930). De la mà d’Antoni Rovira i Virgili, el 1927 començà a col·laborar en el diari La Nau, i el 1929, relacionat amb aquesta publicació, impulsà el setmanari La Nau dels Esports, en el qual també col·laborà. Políticament a l'inici es vinculà a Acció Catalana, i el trencament amb Rovira i Virgili a propòsit de l’escissió que hi tingué lloc el portà a convertir el setmanari en La Rambla. El 1931 fou elegit, com a independent dins la llista d'Esquerra Republicana de Catalunya, diputat a Corts Constituents, on defensà l’Estatut de Catalunya. Afiliat a ERC (1932), tornà a ser elegit diputat a les Corts Espanyoles el 1933 i el 1936.
Morí anant cap a Madrid en cotxe, el 6 d’agost de 1936, quan entrà sense adonar-se’n en zona franquista, on un escamot de soldats el detingué i l’afusellà, amb els seus dos acompanyants, sense cap judici previ. Convertit en un símbol del catalanisme i de l’antifranquisme, la seva figura ha estat recuperada i ha estat objecte d’homenatges després del franquisme.