Vida i obra
De família benestant, estudià dreta la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de Milà i Fontanals i de Manuel Duran i Bas, i convisqué amb el seu cosí i amic Narcís Oller, amb qui compartia les aficions literàries. Llicenciat el 1873, després d’una breu estada a Madrid per complir el servei militar, s’introduí en el món literari fins el punt d’abandonar l’advocacia i, instal·lat a Barcelona, professionalitzar-se aprofitant la gran expansió del món editorial barceloní, bàsicament en les edicions en llengua castellana. Així, col·laborà a La Ilustración Universal, El Siglo Literario, Miscelánea Artística y Literaria, La Ilustración Artística i La Vanguardia, i també, entre d’altres, a revistes de Madrid, com La España Moderna. Introduït, a través de Narcís Oller, en els cercles literaris catalans, col·laborà a La Renaixença i La Llumenera de Nova York. Dirigí la revista Arte y Letras (1882-83) i les col·leccions “Biblioteca de Arte y Letras”, on publicà l’assaig Fortuny (1881), diversos pròlegs i la traducció castellana dels drames de Schiller, i la “Biblioteca Clàsica Española”. El 1884 s’incorporà, amb Joan Sardà, a la redacció de L’Avenç, en uns moments en què començava a formar-se un moviment modernitzador entorn del naturalisme. Membre corresponent de l’Academia de la Historia (1883), fou president de l’Ateneu Barcelonès (1892-93), on inaugurà el curs amb el discurs La crítica literaria contemporánea (1892).
Entre el 1886 i el 1890 publicà anualment El año pasado, que oferia un ampli panorama de la vida cultural i literària del moment. La seva obra més important, El arte escénico en España (1894-96), estudia especialment l’evolució del gènere d’ençà del romanticisme i analitza el públic.
La seva obra crítica, que evolucionà des d’un hegelianisme inicial, rebut de la tradició crítica romàntica catalana (ben present, encara, a Lo teatre català. Ensaig històric crític, premiat als jocs florals de Barcelona del 1879), cap a un positivisme d’influència francesa, especialment de Taine, el convertí en el teòric més important del moviment naturalista a Catalunya, admirador de Zola, a qui visità el 1886 a París amb Narcís Oller. En propugnar el naturalisme, posà l’èmfasi no pas en el caràcter determinista de la seva filosofia (l’aspecte més polèmic i de més difícil acceptació per la societat catalana de l’època, però que ell, amb algunes reserves, acceptava), sinó en el procediment de captació i de reproducció artística de la realitat, que per a ell constituïa la principal aportació del moviment a la literatura i era la forma més adequada al pragmatisme català. Així, la seva crítica posà en primer pla els aspectes tècnics i de composició, sobretot de la novel·la i del teatre, i desenvolupà, des d’una perspectiva positivista, el concepte retòric de versemblança com a punt central de les relacions entre ficció i realitat. Dins d’aquesta concepció àmplia del naturalisme, intentà d’integrar i comprendre autors com Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà, de qui prologà, amb un sòlid estudi, el seu primer volum de poesies (1887) Poesies d’Àngel Guimerà.
Als darrers anys de la seva vida, amb una consciència precisa de l’evolució històrica, feu costat als modernistes, especialment Joan Maragall, Santiago Rusiñol i Raimon Casellas, i acollí alguns aspectes dels nous corrents estètics que s’anaven imposant, com demostra la seva participació a les festes modernistes de Sitges.
És autor, també, de poemes i narracions, que, al costat d’alguns estudis crítics, foren aplegats per Narcís Oller a Obres catalanes de Josep Ixart (1896).
Bibliografia
- Bensoussan, A. (1982): José Yxart 1852-1895. Théâtre et critique à Barcelone. 2 vol. Lille, Universitat de Lille III.
- Cabré i Monné, R. (1995): “Memòria de Josep Yxart: l’home i el crític”, dins Cabré, R. (ed.): Obra completa de Josep Yxart. El año pasado (1886-1888). Barcelona, Proa, vol. I, p. 11-97
- Cabré i Monné, R. (1996): “El crítico José Yxart, entre la teoría y la historia”, dins Yxart, J.: José Yxart: crítica dispersa (1883-1993). Barcelona, Lumen, p. 7-92.
- Cabré i Monné, R. (2007): “Yxart i els llibres. Una aposta intel·lectual”, dins Cabré, R. i Domingo, J. M. (ed.): Estudis sobre el positivisme a Catalunya. Vic, Eumo, p. 9-97.
- Cassany, E. (1991): “Introducció”, dins Yxart, J.: Novel·listes i narradors. Barcelona, Curial, p. 5-21.
- Malé i Pegueroles, J. (1997): “La praxi crítica de Josep Yxart (El año pasado, 1886-1890)”, dins Jorba, M.; Tayadella, A. i Comas, M. (ed.): El Segle Romàntic. Actes del Col·loqui sobre el Romanticisme. Vilanova i la Geltrú, Biblioteca Museu Víctor Balaguer, p. 79-94.
- Montoliu, M. de (1956): José Yxart, el gran crítico del renacimiento literario catalán. Tarragona, Diputació Provincial.