Juan José Barcia Goyanes

(Santiago de Compostel·la, Galícia, 1901 — València, l’Horta, 2003)

Metge.

Catedràtic d’anatomia humana i de tècnica anatòmica. Dedicà més de seixanta anys de la seva vida a la docència de la medicina; entre el 1927 i el 1929 a la Facultat de Medicina de Salamanca, i des del 1929 fins a la seva jubilació, l’any 1971, a la Facultat de Medicina de València. Ocupà el càrrec de rector de la Universitat de València entre els anys 1965 i 1971. Fou president de la Reial Acadèmia de Medicina de València, cap del servei de Neuropsiquiatria de l’Hospital Provincial de València, i cap de la secció de Neurologia de l’Institut Cajal del Consell Superior d’Investigacions Científiques. Fou l’introductor de l’especialitat de neurocirurgia a l’Estat espanyol i el fundador de revistes com Medicina Española, Anales de Anatomía, i Revista Española de Otoneurooftalmología y Neurocirugía. Entre les seves aportacions poden citar-se els estudis sobre l’esclerosi en plaques, les malalties degeneratives del sistema nerviós, les nòmines anatòmiques de Jena i de París, els tumors cerebrals (amb la primera monografia escrita a l’Estat espanyol sobre el tema: Los tumores cerebrales, 1942) i, en especial, el tractat en deu volums Onomatología anatómica nueva. Historia del lenguaje anatómico, resultat de trenta anys d’investigació i considerada un referent en aquest camp. Completen la seva obra, diversos treballs d’orientació humanística i filosòfica de temes sobre el dolor, l’ètica, etc., com ara les seves monografies La vejez, como fenómeno humano i La anatomía en la Biblia. La seva tasca el féu mereixedor de diversos premis, distincions i condecoracions, com l’orde d'Alfons X el Savi o les medalles d’or de la ciutat de València, de la Universitat de València o de la Sociedad Española de Anatomía.