Vida i obra
Cursà estudis de llatí a les aules de la seu de València. A catorze anys es matriculà en la Facultat de Filosofia de la Universitat de València. L’any 1784 ja treballava a la llibreria del seu pare, Manuel Fuster i Membrado, al carrer de la Corregiria, que esdevingué centre de reunió del nucli il·lustrat valencià creat al voltant dels germans Maians i Siscar —Gregori i Joan Antoni—, dins el qual hi havia Francesc Vicent Pérez i Baier, Francesc Xavier Borrull i Jaume Villanueva i Astengo, entre d’altres.
Ben aviat demostrà una gran afecció a la bibliografia, i en concret per la bibliografia valenciana, fomentada per la seva vida envoltada pels llibres. Abandonà la Universitat i es dedicà de ple al món de la llibreria. A més estudià la llengua francesa i la italiana i altres matèries. Mort el pare (1793), al començament del segle XIX traslladà la llibreria familiar al carrer de Campaners, on es dedicà també a la tasca d’enquadernació de llibres. Fins a la seva mort regí l’establiment, que continuà sent un lloc de trobada dels intel·lectuals valencians més prestigiosos.
Durant la guerra del Francès fou voluntari a les forces locals de defensa —a la Companyia del Primer Batalló— i, sense ésser afrancesat, fou batlle de barri (1813).
Deixà manuscrites dues obres que, en morir els seus hereus, passaren a la biblioteca de Serrano Morales de l’Ajuntament de València: Noticia de los poetas de los que se hallan poesías en varios libros de fiestas que se han hecho en Valencia y Reino i Disertación sobre la antigüedad de la tipografía, origen y progresos y su establecimiento en Valencia con antelación a todas las demás ciudades de España. Hom li atribueix una Noticia de una colección de libros de caballerías (Biblioteca Universitària de València).
El 1817 començà a redactar la que seria la seva obra més important, la Biblioteca Valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días, con ediciones y enmiendas a la de don Vicente Ximeno (1827-30), en dos volums, servint-se, entre d’altres, dels savis consells del seu amic Jaume Villanueva, que en aquells moments estava immers en el seu Viage literario a las iglesias de España i coneixia molt bé la bibliografia valenciana. El primer volum conté els autors fins l’any 1700, i el segon fa relació dels escriptors contemporanis de l’autor. Treballà durant catorze anys en la seva redacció i documentació, investigant a banda dels precedents locals i espanyols com V. Ximeno, F. Cerdà i J. Sempere, en biblioteques com la de l’arquebisbat, on tingué la col·laboració de l’arquebisbe Andrés Maioral, la biblioteca universitària, dirigida per Francesc Pérez i Baier, la biblioteca Maiansiana i biblioteques d’ordes religiosos, com la de Sant Miquel dels Reis. També comptà amb l’ajut dels erudits F.X. Borrull, Josep Teixidor, Bartomeu Ribelles i Marc Antoni Orellana, entre d’altres. Seguint la mateixa metodologia de Ximeno, Fuster incorporà novetats, com ara els autors àrabs valencians, ja que disposà de la Biblioteca Arábiga-Escurialense de Casiri. Cità un total de 127 escriptors aràbics i començà a enumerar els cristians a partir de mossèn Jordi, l’any 1270, fins a fra Jordi Comin, el 1829. Inclou un total de 947 escriptors, i 38 pàgines del primer volum estan dedicades a un Breve vocabulario valencià y castellano de las voces más oscuras o anticuadas. Com assenyalà Almela i Vives, el repertori de Just Pastor Fuster és el més important per a conèixer la bibliografia valenciana històrica.
El 1823, feu l’inventari de la biblioteca del canonge valencià D. Antoni Rosa. També escriví Elogio histórico y bibliográfico del Ilustríssimo señor Don Francisco Pérez Bayer (1829).
L’any 1898 la Real Societat Econòmica d’Amics del País de València premià un treball de D. Pasqual Boronat titulat “Estudio crítico y bio-bibliográfico de D. Justo Pastor Fuster”, avui perdut.
Bibliografia
- Aleixandre Tena, F.: “Fonts bibliogràfiques valencianes. Tres repertoris clàssics: Rodríguez, Ximeno i Fuster”, SAO, Saó Edicions, monogràfics 8, València 1990.
- Almela i Vives, F.: El bibliógrafo Justo Pastor Fuster, CSIC, Madrid 1945.
- Bas Carbonell, M.: “Bibliografia valenciana”, El Llibre valencià, València 1991 [“Bibliòfils i Bibliògrafs valencians”, SAO, Saó Edicions, monogràfics 7, València 1990].
- Genovès i Amorós, V.: “Un aspecto inédito del erudito Pastor Fuster”, Cultura Valenciana, 27, Academia Valencianista, 1931.
- Tramoyeres, L.: “Bibliógrafos valencianos”, Revista de Valencia, tom. II, núm. X, Impr. Domènech, València 1882.