kharja

ḫarǧa (ar)

f
Literatura

Nom que rep la darrera estrofa de la moaixakha .

Les kharges, escrites en llengua vulgar (romànica o àrab), constitueixen la primera manifestació poètica romànica de la península Ibèrica, anterior i relacionada amb els villancicos castellans i amb les cantigas d’amigo galaicoportugueses. El seu tema, habitualment amorós, és posat en boca d’una dona que es lamenta de l’absència o el desdeny de l’estimat. El 1948 S.M.Stern descobrí i publicà les primeres vint kharges mossàrabs i ratificà, així, la teoria del poeta egipci Ibn Sanā’ al-Mulk (1155-1211) segons la qual les kharges eren escrites en llengua vulgar.