Introduït a la península Ibèrica per Julián Sanz del Río, en foren també figures representatives Francisco Giner de los Ríos i Manuel Ortí y Lara. Als Països Catalans, només arribà a influir en Francesc Pi i Margall i en Manuel Sales i Ferré. El krausisme, marginal a la major part d’Europa, representà a Espanya un intent de renovació intel·lectual i d’acostament a Europa, especialment pel que fa a l’ètica i a la pedagogia (sobretot amb la fundació de la Institución Libre de Enseñanza). Els krausistes ocuparen nombroses càtedres entre el 1850 i el 1875, any que en foren foragitats per la Restauració. Sembla que l’arrelament del krausisme a Castella com a ideologia progressista, quan a Europa imperava el positivisme, es deu a la seva moderació i a l’harmonització entre el racionalisme i un cert misticisme (antieclesial però no pas ateu). De fet, però, desembocà en el republicanisme, i àdhuc, com en el cas de Julián Besteiro, en el socialisme democràtic.
m
Filosofia