Segons la tradició, la Mare de Déu s’aparegué la nit del 2 d’agost de 1218 a sant Pere Nolasc, sant Ramon de Penyafort i a Jaume I per manar-los la fundació d’un orde per a redempció dels captius. La seva advocació és constatada vers el 1230 i hom li dedicà un primer temple entre el 1249 i el 1267. La imatge actual és una talla de fusta gòtica del segle XIV, probablement obra de Pere Moragues, amb un infant Jesús a la falda, d’un segle o dos després. El 1637, amb motiu d’una plaga de llagostes, fou nomenada patrona de Barcelona pel consell de la ciutat i, el 1696, el papa Innocenci XII estengué el seu culte a tota l’Església. El 1888, durant l’Exposició Universal, fou coronada canònicament. El seu culte s’estengué, durant l’edat mitjana, per la Mediterrània i, més modernament, per terres hispàniques i americanes.