La cua és llarga, punxeguda, fràgil i regenerable, els ulls tenen parpelles mòbils, el timpà és molt destacat, la llengua bífida i evaginable, les dents soldades a la vora interna de les mandíbules, el cap revestit de plaquetes allargades i regulars i el dors del cos cobert de plaquetes molt petites o escates imbricades. N'hi ha nombrosíssimes espècies, que habiten a Europa, Àsia i Àfrica. Entre les més característiques hi ha els llangardaixos i les sargantanes. A l’illa canària de Gomera es trobaren l’any 2000 sis exemplars del llangardaix Galliota gomerona, una espècie que es pensava que s’havia extingit fa uns 500 anys.
m
pl
Herpetologia
rèptil escatós saure lacèrtid: llargandaix comú
© Fototeca.cat
Família de rèptils escatosos del subordre dels saures que atenyen uns 10-70 cm de longitud, amb el cos llarg i àgil, les extremitats ben desenvolupades i proveïdes de cinc dits prims i amb ungles.