Iniciat com a bisetmanari, és la publicació periòdica més antiga de Catalunya després del Diari de Vilanova. Publicat ininterrompudament des de la seva fundació, en diverses etapes ha estat escrit en castellà (entre d’altres, durant el franquisme) o ha adoptat una fórmula bilingüe. Durant les guerres de Cuba arribà a tenir un corresponsal a l’illa que mantenia informats els nombrosos habitants de Sitges i el Garraf que hi tenien familiars emigrats. El seu fundador fou Josep Soler i Cartró. El 1942 la direcció passà al seu fill Josep Soler i Tasis, i el 1955, al seu net, Josep Manuel Soler i Soler, amb el qual col·laboraren també fills i nets, que continuaren com a editors després que Antoni Sella fos nomenat, l’any 2014, director de la revista. Aquest any, quan la tirada superava els 6.000 exemplars, prop d’un miler dels quals eren subscripcions, emprengué una renovació en profunditat amb la creació de l’empresa L’Eco de Sitges SL. L’any 2011 la revista fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi.