Lee Teng-hui

(Sanzhi, 15 de gener de 1923 — T’aipei, 30 de juliol de 2020)

Polític taiwanès.

Becat a la Universitat de Kyoto, durant la seva residència en aquesta ciutat s’allistà voluntari a l’exèrcit japonès (1944-45). Posteriorment es diplomà en agricultura (1948) per la Universitat de T’aipei. El 1953 obtingué un màster per la Universitat d’Iowa, i visqué als Estats Units fins el 1957. De retorn a Taiwan, es dedicà a l’assessorament per a la modernització de l’agricultura i, fins el 1978, exercí la docència universitària. El 1968 es doctorà en agricultura econòmica a la Universitat de Cornell (Ithaca, EUA). Membre del Guomindang (1971), fou alcalde de T’aipei (1979-81) i després governador provincial de Taiwan (1981-84). Aquest any el president Chiang Ching-kuo el nomenà vicepresident i, a la mort d’aquest (1988), esdevingué president del Guomindang i del país, càrrec des del qual introduí reformes en el sistema polític. Una de les més importants fou l’elecció directa del president, després de les massives protestes contra la renovació automàtica del càrrec (1990). Convocades per primer cop el 1996, guanyà les eleccions presidencials per majoria absoluta. Al llarg dels seus dos mandats, augmentà els poders del legislatiu i transformà l’estat autoritari establert el 1949 per Chiang Kai-shek en un estat democràtic i de dret. Bé que el seu partit, el Guomindang, afavoria la reunificació amb la Xina continental en un futur, Lee defensà gradualment l’existència d’estats separats i Taiwan com un estat sobirà i independent. Aquest canvi comportà la pitjor crisi amb la República Popular de la Xina (1995-96), que dugué a terme assaigs amb míssils a l’estret de Taiwan que comportaren el desplegament de l’armada nord-americana. En les eleccions presidencials de l’any 2000 perdé davant el candidat del Partit Demòcrata Progressista, Chen Shui-bian, partidari de la independència de l’illa. La derrota l’obligà també a dimitir el càrrec de president del Guomindang, partit que governava l’illa des del 1946. Els darrers anys de la seva vida, les seves posicions projaponeses, en particular amb relació a la Segona Guerra Mundial, causaren una forta controvèrsia.