Tingué un destacat paper en la promoció de la cultura valenciana durant els anys vuitanta. La revista, escrita en català, té dues etapes. En la primera, el director fou Joan Fuster i els seus caps de redacció Francesc Pérez i Moragon i, posteriorment, Vicent Salvador. Fou d’aparició trimestral i es publicaren un total de 29 números. L’assaig de temàtica valenciana fou predominant. Com declarà en el seu primer editorial, la revista només aspirava a “potenciar les virtualitats” d’un País Valencià en el qual gairebé estava tot per fer. Des del rigor crític que sempre l’ha caracteritzat, L’Espill obrí una finestra al món de la cultura i de les idees i, lluny d’un patriotisme local estèril centrat sobretot en disputes entorn de noms i símbols, tractà d’articular la cultura valenciana des de la normalitat i la llibertat. Fou així com les seves pàgines s’ompliren de vigoroses idees, de pensaments renovats, que procedien de disciplines en aquell moment emergents com la sociologia, l’arqueologia, la història de les idees i les institucions, l’economia, la geografia “i més ciències humanes”. Publicà articles força importants d’assaig i investigació en totes aquestes àrees de coneixement, al costat de textos de creació literària, crònica cultural, crítiques i ressenyes bibliogràfiques.
Durant la dècada de 1980, començaren a proliferar tota mena de revistes especialitzades en una temàtica concreta: història, economia, art, etc., la qual cosa anà, a poc a poc, desdibuixant el sentit unitari de la revista, que finalment deixà d’editar-se. Fins el 1991 la revista fou publicada per l’editorial Tres i Quatre.
La segona etapa de L’Espill s’encetà tot just vint anys després, el 1999, sota la direcció d’Antoni Furió, i amb Gustau Muñoz com a cap de redacció.