Són caracteritzats pel fet de tenir el cos massís i de colors terrosos, les antenes curtes, l’òrgan estridulós format pels èlitres i els fèmurs, l’òrgan timpànic a l’abdomen i l’oviscapte molt curt. Són fitòfags i de costums gregaris. Algunes espècies de llagosta són utilitzades com a aliment humà per certes poblacions dels deserts africans.
La llagosta marroquina [Dociustaurus maroccanus, família dels acrídids], d’uns 2-3 cm de longitud (les femelles), habita al nord i al centre d’Àfrica, a l’oest d’Àsia, a la península Ibèrica, a Itàlia, al sud de França, a Hongria i als Balcans, on és sedentària i provoca plagues no periòdiques als mateixos llocs on habita.
La llagosta migratòria [Locusta migratoria, família dels acrídids], d’uns 4-5,5 cm, habita a l’Europa central i meridional, on és sedentària i no gregària, i a l’oest d’Àsia, on és gregària, emigrant i provoca estralls considerables.
La llagosta pelegrina [Schistocerca gregaria, família dels acrídids], d’uns 6 cm, habita a l’Àfrica i a l’oest d’Àsia. És de les més nefastes per a l’agricultura.
En determinats moments les llagostes formen eixams constituïts per milions d’individus que arrasen tota mena de vegetació i conreus; avancen per terra si són en estat larval, i volen si són adults. A vegades poden desplaçar-se centenars de quilòmetres i passar a un altre continent pels estrets. Des d’aquest punt de vista són temibles la llagosta migratòria i la pelegrina, car la marroquina només efectua migracions de pocs quilòmetres. Les plagues són motivades per una proliferació excessiva de llagostes, la qual és deguda a causes climàtiques i periòdiques i al pas de la forma normal, sedentària, a la forma migratòria, que dona lloc a les plagues. Actualment les plagues són combatudes amb insecticides específics en pols llançats des d’avionetes; la FAO manté controls de vigilància a totes les zones on hi ha la forma sedentària.