La fibra es troba en el líber de la tija, entre l’escorça i la part llenyosa. Per a separar-la cal deixar assecar les tiges (palla de lli) i produir la fermentació de les substàncies que lliguen la fibra, amarant-les o enriuant-les durant un període de 10 a 20 dies o bé sotmetent-les a procediments quimicobiològics artificials. Seguidament hom asseca la palla i la sotmet a la bregada i a l’espasament, i hom pot també pentinar-la per acabar de separar l’estopa de fibra curta. De cada 100 kg de palla de lli seca, hom n'obté de 12 a 16,5 kg de llavor, 15 kg de filassa i 2 kg d’estopa. El lli, tal com és emprat, és un conjunt de fibres elementals de 10 a 40 mm de llarg i un diàmetre de 10 a 30 μ, unides formant fascicles que poden arribar a 1 m de llarg. La longitud de ruptura oscil·la entre 40 i 90 km, i té poca elasticitat. D’aspecte lluent, el color pot anar del blanc al groc o al gris, i hom el pot blanquejar. La taxa legal d’humitat és del 12%. El lli és una fibra essencialment cel·lulòsica (un 70%), però conté una forta proporció de matèries pèctiques (un 22%), resines i lignina. Resisteix la intempèrie més bé que el cotó i és bon conductor de la calor, cosa que fa frescs els vestits de lli a l’estiu. Hom l’empra per a roba de taula, de llit, vestuari estival, roba de feina, embalatges i teixits tècnics.
m
Indústria tèxtil
Teixit de lli