lligallo

m
Història

Comunitat ramadera de municipis d’una comarca, amb la funció de recollir, custodiar i lliurar als propietaris els caps de bestiar sense amo, perduts o esgarriats.

Era regit per un funcionari específic, anomenat justícia del lligallo, i de vegades són citats uns alcaldes. El lligallo més antic conegut és el de Terol i les seves aldees, documentat el 1259, com a una institució consuetudinària en aquella ciutat aragonesa. Posteriorment foren introduïts organismes semblants a les contrades veïnes: a Morella li fou concedit l’any 1271 per Jaume I de Catalunya-Aragó, i durà fins el 1835. A Tortosa n'existia un el 1408. Al Maestrat hi hagué també un altre lligallo, del qual hom coneix unes ordinacions del 1358, fetes per a les localitats de Canet lo Roig, la Barcella, la Jana i Càlig, atorgades pel mestre de Montesa, que era el senyor del territori. En alguns casos aquestes ordinacions foren compilades en el que hom anomena Llibre del pastoret, l’existència del qual hom coneix a Tortosa, Castellfort i Cantavella, compilació que, a més de les ordinacions, contenia la descripció dels assagadors, els abeuradors i els termenals de les pastures.