Estudià al Theresianeum de Viena i a la Universitat de Praga. Després d’una breu estada a Bohèmia com a governador, es dedicà a viatjar i a escriure. El 1867 anà a Eivissa i a Menorca i, per primera vegada, a Mallorca, on entrà en relació amb Francesc Manuel de los Herreros. El 1872 comprà les terres i les edificacions de Miramar, que restaurà, i s’hi instal·là; posteriorment adquirí una sèrie de propietats entre Valldemossa i Deià son Marroig . A Mallorca es relacionà amb escriptors i erudits, i rebé, a Miramar, personatges com Rusiñol i Verdaguer, amb el qual mantingué una relació espistolar. El 1876 organitzà un certamen poètic en commemoració del sis-centè aniversari de la fundació del col·legi de les llengües orientals a Miramar per Ramon Llull. Hi participaren nombrosos poetes mallorquins, i hom publicà un recull de totes les composicions poètiques presentades. Impulsà la publicació de les obres de Llull a cura de Jeroni Rosselló, iniciada el 1886. Recorria la Mediterrània acompanyat pels individus més diversos, entre els quals els mallorquins Antoni Vives, secretari seu, i el lul·lista i escriptor Mateu Obrador, preceptor dels fills de Vives, que foren, amb el seu pare, els hereus testamentaris de Lluís Salvador. Fruit d’aquestes expedicions són diversos estudis, objectius i detallats, d’història, geografia, botànica i filologia: Bizerta und seine Zukunft (‘Bizerta i el seu esdevenidor’, 1881), Lose Blätter aus Abazia (‘Fulls solts d’Abkhàzia’, 1886), Die Liparischen Inseln (‘Les illes de Lipari’, 1893-96), Columbretes (1895), Ustica (1896), Bougie, die Perle Nord-Afrikas (1899), Ramleh als Winteraufenthalt (‘Ramleh com a sojorn d’hivern’, 1900), Sommertage auf Ithaka (‘Estiu a Ítaca’, 1903), Zante (1904), Wintertage auf Ithaka (‘Hivern a Ítaca’, 1905) i altres. Fruit de la seva relació sentimental amb Catalina Homar fou el llibre Catalina Homar (1905). Féu també viatges a Califòrnia i al Pacífic, i féu la volta al món ( Um die Welt, ohne zu wollen, 'Al voltant del món sense voler-ho’, 1881). Són particularment interessants els estudis que féu sobre les Balears: Voci di origine araba nella lingua delle Baleari (1901), Indicaciones a los que visitan Miramar (1909), Die Felsenfesten Mallorca, Geschichte und Sage (‘Els castells roquers de Mallorca, història i tradició’, 1910), Auslug-und Wachttürme Mallorcas (‘Talaies i torres de guaita a Mallorca’, 1916), la part relativa a les Balears de Spanien in Wort und Bild (‘Espanya en paraules i imatges’, 1894), de diversos autors i, en català, Rondaies de Mallorca (1895), Lo que sé de Miramar (1911), en català i alemany, i Somnis d’estiu ran de mar (1912), expansions líriques i observacions de naturalista i geòleg. La publicació més important que féu sobre les Balears fou Die Balearen in Wort und Bild geschildert ( Les Balears descrites per la paraula i la imatge , 1869-91). Escriví, encara, Schiffbruch oder Sommernachtstraum (‘Naufragi o somni d’una nit d’estiu’, 1894), descripció del naufragi del seu iot, i Canossa (1897), una combinació de descripcions geogràfiques, estadístiques i peces literàries romàntiques. L’arxiduc, molt popular a Mallorca encara avui, ha esdevingut un personatge literari a través de la seva inclusió en la novel·la Mort de dama , de Llorenç Villalonga.
Lluís Salvador d’Austria i Toscana
© Fototeca.cat
Arxiduc d’Àustria, fill del gran duc Leopold II de Toscana i de Maria Antonieta de les Dues Sicílies.