Estudià al Conservatori de Barcelona amb Sofia Puche. Fundà els grups de jazz Catalònia (1977), Onix (1983), Ictus (1987) i el seu propi trio (Lluís Vidal Trio), així com el grup de tangos Araca (1995). L’any 1985, juntament amb Josep Pons i Viladomat i Jaume Cortadellas, creà l’Orquestra de Cambra Teatre Lliure, de la qual fou director artístic. Ha escrit música per al cinema, per al teatre i ha compost nombroses obres, i també ha fet arranjaments per a big-band, orquestra i formacions diverses.
La seva discografia comprèn una quarantena d’enregistraments, entre les quals cal mencionar Ángel Pereira and Lluís Vidal (1979-81), Catalonia (1981), Onix (1984) i Stress: Onix (1985); amb el seu trio: Cançons populars (1988), Ictus (1988, amb Perico Sambeat, saxos), Tren nocturn (1991), Milikituli (1994), Dave Liebman and Lluís Vidal Trio (1995), Araca (2000, disc de tangos amb Marcelo Mercadante, bandoneó) i Secret Omnium (2001, amb Mark Feldman, violí); en solitari: Piano solo (1991); amb l’Orquestra de Cambra del Teatre Lliure: Porgy & Bess (1998), Tribute to Duke Ellington (1999) i Stephen Sondheim (2001, amb Nina) i, en duet amb Carme Canela (veu): Univers Miles (2002) i Els nostres estàndards (2006). Cal esmentar també els discs Vermeer (2001), per a septet, Mompiana (2009), adaptació de composicions de Frederic Mompou al jazz, i Amargós & Vidal: dues visions contemporànies de la cobla (2010).
Ha desenvolupat una intensa tasca docent, primer com a professor de piano i combo a l’Aula de Música Moderna i Jazz de Barcelona (1979), i posteriorment al Taller de Músics, del qual fou director musical entre el 1991 i el 1994. Fou professor de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) des de la seva creació (2001).
De les seves composicions hom pot esmentar Suite Portugalia (1994), per a octet de vent i trio de jazz; Nueva York en un poeta (1997), per a trio solista i orquestra simfònica; Polaritats (1999), per a grup de cambra; Per un camí comú (2000), per a trio de jazz i tenora; Vermeer (2001), per a conjunt instrumental; Iberia (2004), per a dos pianos solistes i orquestra simfònica; La llegenda de Sant Jordi (2009), per a cobla i trio de jazz, i Concierto para Quinteto de Metales y Orquesta (2010).
Ha escrit obres d’encàrrec per a l’Orquestra Ciutat de Granada, l’Orquestra de Cambra del Teatre Lliure i el Festival Plaza 2001, entre d’altres.
Ha rebut nombrosos guardons, entre els quals cal esmentar el premi de Composició del Festival de Jazz de Mònaco (1984 i 1990) i el Premi Nacional de música de la Generalitat de Catalunya (1990).