Estudià al Conservatori de Barcelona amb Sofia Puche. Fundà els grups de jazz Catalònia (1977), Onix (1983), Ictus (1987) i el seu propi trio (Lluís Vidal Trio), així com el grup de tangos Araca (1995). L’any 1985, juntament amb Josep Pons i Viladomat i Jaume Cortadellas, creà l’Orquestra de Cambra Teatre Lliure, de la qual fou director artístic.
La seva discografia comprèn una quarantena d’enregistraments, entre les quals cal mencionar Ángel Pereira and Lluís Vidal (1979-81), Catalonia (1981), Onix (1984) i Stress: Onix (1985); amb el seu trio: Cançons populars (1988), Ictus (1988, amb Perico Sambeat, saxos), Tren nocturn (1991), Milikituli (1994), Dave Liebman and Lluís Vidal Trio (1995), Araca (2000, disc de tangos amb Marcelo Mercadante, bandoneó) i Secret Omnium (2001, amb Mark Feldman, violí); en solitari: Piano solo (1991); amb l’Orquestra de Cambra del Teatre Lliure: Porgy & Bess (1998), Tribute to Duke Ellington (1999) i Stephen Sondheim (2001, amb Nina) i, en duet amb Carme Canela (veu): Univers Miles (2002) i Els nostres estàndards (2006). Cal esmentar també els discs Vermeer (2001), per a septet, Mompiana (2009), adaptació de composicions de Frederic Mompou al jazz, Amargós & Vidal: dues visions contemporànies de la cobla (2010) i Crònica d'un any (2020).
Desenvolupà una intensa tasca docent, primer com a professor de piano i combo a l’Aula de Música Moderna i Jazz de Barcelona (1979), i posteriorment al Taller de Músics, del qual fou director musical entre el 1991 i el 1994. Fou professor de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) des de la seva creació (2001).
De les seves composicions hom pot esmentar Suite Portugalia (1994), per a octet de vent i trio de jazz; Nueva York en un poeta (1997), per a trio solista i orquestra simfònica; Polaritats (1999), per a grup de cambra; Per un camí comú (2000), per a trio de jazz i tenora; Vermeer (2001), per a conjunt instrumental; Iberia (2004), per a dos pianos solistes i orquestra simfònica; La llegenda de Sant Jordi (2009), per a cobla i trio de jazz, i Concierto para Quinteto de Metales y Orquesta (2010) i Diàlegs (2020). Composà també música per al cinema, per al teatre i arranjaments per a big-band, orquestra i formacions diverses.
Escriví obres d’encàrrec per a l’Orquestra Ciutat de Granada, l’Orquestra de Cambra del Teatre Lliure, el Festival Plaza 2001 i la Jove Orquestra Nacional de Catalunya, entre d’altres.
Rebé nombrosos guardons, entre els quals cal esmentar el premi de Composició del Festival de Jazz de Mònaco (1984 i 1990) i el Premi Nacional de música de la Generalitat de Catalunya (1990).