Dirigit, successivament, per Joan Lluhí, Pere Comas i Armand Otero, i independent de qualsevol partit, comptà amb la col·laboració d’importants escriptors, publicistes i polítics —J. M. de Sagarra, Carles Soldevila, Marcel·lí Domingo, J. Aiguader, Serra i Moret, Àngel Pestaña, Jordi Arquer, etc. — i esdevingué després òrgan d’un nou nucli polític (el conegut com a grup de L’Opinió), de signe republicà, federalista i socialitzant, integrat, entre d’altres, per Lluhí, Comas, Casanelles, Antoni Xirau, J. Ventalló i Xavier Regàs, que pel març del 1931 fou un dels tres grups fundadors de l’Esquerra Republicana de Catalunya.
Suspesa la seva publicació del 13 de setembre de 1929 al 2 de maig de l’any següent, per a les immediates eleccions municipals fou convertit en diari, de presentació molt precària, del 6 al 12 d’abril; proclamada la República, deixà de publicar-se fins a la seva sortida definitiva com a quotidià el 4 de juny de 1931. Malgrat el subtítol de Diari d’Esquerra Republicana de Catalunya, el diari, dirigit primer per A. Xirau i després per J. Ventalló, i el grup que l’inspirava, mantingueren sempre una línia política pròpia que aviat entrà en conflicte amb l’orientació aleshores dominant dins l’Esquerra; expulsats d’aquesta (setembre del 1933) els homes de L’Opinió, el diari representà la nova organització creada per Lluhí, el Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra, fins que, suspès per l’autoritat militar el 10 d’octubre de 1934, desaparegué definitivament.