El sector septentrional, dins la serra, culmina a 905 m alt., a sa Fita, termenal amb Escorca i Selva de Mallorca. El declivi vers es Raiguer és ràpid, fins a 500-200 m alt., puntejat per relleus aïllats, com el puig de Suró (641 m alt.). Els materials liàsics i triàsics dominen a la serra, i els eocènics en es Raiguer. El bosc cobreix el sector muntanyós, amb predomini del pi blanc al NE (148 ha) i de l’alzina al NW (140 ha). La màquia d’olivella ocupa unes 300 ha, i els pasturatges unes 50 ha. Els conreus (720 ha) són gairebé tots de secà; predominen els conreus herbacis (46 ha), les oliveres (188 ha), la vinya (3 ha) i els fruiters de secà (333 ha). El 85% de la terra és explotada directament pels propietaris. La ramaderia comprèn bestiar boví (26 caps), oví (200), cabrum (20) i porquí (177). Fins el 1956, que hom establí una fàbrica de calçat, no hi hagué pràcticament indústria. El 1977 hi havia 7 empreses de calçat amb 59 treballadors. La població assolí el seu màxim el 1930 (1 262 h) per després decréixer fins l’any 1970 (820 h), a partir del qual s’ha anat recuperant. El 1970 la població activa (306 h) representava el 37,2% del total (el 29,4% al sector primari, el 47,4% al secundari i el 23,2% als serveis).
La vila (801 h agl i 32 h diss [1981], mancorins; 245 m alt.), en es Raiguer, té el seu origen en una alqueria islàmica i depengué de la vila de Selva (fundada el 1300), administrativament i eclesiàsticament. El santuari de Santa Llúcia de Mancor fou, a la pràctica, l’església de Mancor fins que, a la fi del segle XVI, fou construïda l’església de Sant Joan, substituïda el 1843 per una nova església (parròquia des del 1913). Mancor es constituí municipi independent de Selva el 1925. El terme comprèn, a més, la caseria de Biniarroi, el llogaret de Massanella i les cases de Biniatzent.