mandioca

Manihot utilissima (nc.)
iuca
mandioca (es)
manioc (en)
f
Alimentació
Botànica
Agronomia

Planta herbàcia perenne o fruticosa, de la família de les euforbiàcies, de fins a 3 m d’alçària, d’arrels tuberoses i de fulles digitades.

Originària del Brasil, és conreada profusament a tota l’Amèrica tropical. Pel seu contingut en carbohidrats, la mandioca substitueix, en certs països, els cereals en la dieta alimentària. En molts països desenvolupats, com a valuosa font de midó, la mandioca és coneguda sota una forma granulosa anomenada tapioca.

Els tubercles tenen també algunes aplicacions industrials: en la indústria tèxtil, en la fabricació d’explosius (producció de cola i dextrina), en la indústria de blanqueria i en la fabricació d’alcohol. Quant a les fulles, són verdura popular en moltes regions africanes i, juntament amb els tubercles, són emprades com a farratge per al bestiar.

A les principals àrees productores és bàsicament un producte de consum interior. El conreu de la mandioca s’estén gairebé arreu de la zona tropicoequatorial, i actualment ateny un volum pròxim als 90 milions de tones. Bé que és una planta originària de l’Amèrica del Sud, és conreada avui a Indonèsia, Malàisia, les Filipines i Tailàndia, i també, a l’Àfrica, al Zaire i a Nigèria, al sud del riu Níger i a la conca del Benue. A l’Amèrica Llatina es destaquen les produccions del Brasil i el Paraguai.