Manuel Cardona i Castro

(Barcelona, 7 de setembre de 1934 — Stuttgart, Baden-Württemberg, 2 de juliol de 2014)

Manuel Cardona i Castro

© Universitat Autònoma de Barcelona

Físic.

Llicenciat a Barcelona el 1955, amplià estudis als EUA, on el 1959 obtingué el doctorat, a Harvard, i fou catedràtic de la Brown University de Providence (Rhode Island) del 1964 al 1971. Dedicat a la investigació de la física de l’estat sòlid, fou, des d’aquest darrer any, director de l’Institut dedicat a aquesta branca de la física, el Max Planck Institut für Festkörperforschung, a Stuttgart i a partir de l’any 2000 director emèrit. Fou també fellow de l’American Physical Society i del consell directiu de la Deutsche Physikalische Gesellschaft, i des del 1991 membre de l’Academia Europaea.

Publicà nombrosos treballs i llibres, entre els quals destaquen Modulation Spectroscopy i Light Scattering in Solids. Especialitzat en la física dels semiconductors, i la interacció electromagnètica amb aquests materials, publicà més de 400 treballs, i fou un dels físics del més citats en articles de recerca. Fou també membre de la comissió assessora per avaluar la viabilitat de la instal·lació del Sincrotró ALBA i estigué vinculat des dels seus inicis a l’Institut de Ciències de Materials de Barcelona (ICMAB), centre del CSIC situat al campus de Bellaterra.

Rebé la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya (1983), el premi F. Isakson de l’American Physical Society (1984), la Creu de Alfonso X el Sabio (1987), el premi Príncipe de Asturias d’investigació científica i tècnica (1988), el Premi de la Fundació Catalana de la Recerca (1990), la medalla Blaise Pascal de l’Acadèmia Europea de Ciències (2004). Fou doctor honoris causa per una desena d’universitats, entre les quals les universitats autònomes de Barcelona i Madrid (1985).