Entrà a la Companyia de Jesús el 1754. El 1767 s’exilià a Itàlia i s’establí a Ferrara i a Bolonya. Tornà a València el 1798.
Traductor al llatí de les faules perses de Lokman des de l’àrab (Bolonya 1780), fou conegut sobretot per les seves tragèdies italianes, com Joan Baptista Colomés i Bernat Garcia, seguidores de les pautes del classicisme francès i sota la influència del teatre italià contemporani, sovint de temàtica castellana: Ifigenia in Aulide (1779), Ormisinda (1783, inspirada en Moratín), Lucia Miranda (1784), Giovanni Blancas i Sancio Garcia (imitació de Cadalso la segona, i ambdues del 1793), entre d’altres.
Com a poeta, escriví versos circumstancials, en llatí (Carmina, 1790) i castellà.