Fill d’un empresari tèxtil, milità a les joventuts d’Unió Democràtica de Catalunya. Fou cap d’escamots en els fets d’Octubre del 1934, raó per la qual fou detingut i, posteriorment, alliberat. Juntament amb Josep Maria Batista i Roca formà la columna Pau Claris, creada per la Generalitat el 1936 com a instrument per a imposar autoritat enfront de partits i sindicats. Ocupà el càrrec de secretari del president Lluís Companys i, més tard, fou sotsdirector de la Presó Model de Barcelona. Al final del 1938 s’exilià a París.
Instal·lat a Perpinyà, en començar la Segona Guerra Mundial s’uní a la Resistència, alhora que col·laborà amb el Front Nacional de Catalunya. L’any 1940 fou reclòs al camp de concentració de Ribesaltes, d’on fugí i s’instal·là, primer a Tolosa de Llenguadoc i després a París. Col·laborà amb els serveis secrets nord-americans, britànics i polonesos, i creà una xarxa d’evasió, anomenada Alibi-Maurice, que anava de Suïssa fins a Lisboa travessant l’Albera, per on arribaren a passar vuit-cents aviadors i soldats aliats i molts jueus.
L’any 1979 dugué a terme nombroses peticions a altes instàncies del govern francès per tal d’evitar l’extradició a l’Estat espanyol del polític i activista Manuel Viusà, al qual la policia espanyola acusava d’activitats terroristes.
Entre altres distincions, fou condecorat amb la Creu de Guerra i la Medalla de la Resistència franceses, la Medalla de la Llibertat amb palmes d’argent de l’exèrcit nord-americà i, el 1997, rebé el títol de Just entre les Nacions de l’Estat d’Israel, una distinció que atorga el màxim reconeixement a aquelles persones que, no essent jueves, arriscaren la vida per ajudar els que sí que ho eren durant el nazisme. Fou membre actiu del Centre Català de Perpinyà.