Educat a Roma i deixeble del primer filòleg llatí, L.Eli Estiló, estudià filosofia a Atenes amb l’acadèmic Antíoc Ascaló. Seguí la carrera política fins al grau de pretor. Constitueixen la seva primera obra, actualment perduda (81-67 aC), els cent cinquanta llibres de Saturae Menippeae, assaig de filosofia cínica, en vers, seguint Menip de Gadara. Lluità al costat de Pompeu a Hispània (49 aC), però això no fou obstacle perquè Cèsar el nomenés director de la primera biblioteca pública de Roma l’any 47 aC, data de publicació dels seus 41 llibres (igualment perduts) De les coses humanes i divines i els 76 llibres de Diàlegs (obra també perduda). L’any 43 aC fou proscrit per Antoni, i publicà els seus 25 llibres De lingua latina, que, en gran part, no han estat transmesos. De tornada a Roma, recuperada una certa estabilitat política, es dedicà enterament a les lletres. Publicà aleshores l’obra De imaginibus (39 aC), perduda, i els tres llibres De re rustica (37 aC, traduïda al català a la Fundació Bernat Metge, 1928). Segons A. Gel·li, arribà a publicar 490 llibres durant la seva vida.