Margarida d’Àustria

(Brussel·les, 10 de gener de 1480 — Malines, 1 de desembre de 1530)

Duquessa de Savoia.

Filla de l’emperador Maximilià I i de Maria de Borgonya. La política d’aliança castellana i antifrancesa del seu pare la portà a casar-se amb el príncep Joan, fill dels Reis Catòlics, el 3 d’abril de 1497. Restà vídua aquell mateix any, i el 1501 contragué segones noces, amb el duc Filibert II de Savoia.

Cridada a governar els Països Baixos com a regent durant la minoritat del seu nebot l’emperador Carles V (1506-15), i després com a governadora (1517-30), es feu portaveu de la burgesia flamenca, lligada a la indústria tèxtil i a la llana anglesa. Menà, en conseqüència, una política anglòfila, alhora que cercà la neutralitat flamenca en els conflictes europeus. No pogué evitar, però, que el país servís de base militar dels coalitzats contra França en la guerra de la Lliga Santa (1511-16). Combaté la influència francòfila exercida sobre Carles V, i en part fou responsable de l’apropament d’aquest a Anglaterra en un sentit antifrancès, en 1520-21. Quan, després de la batalla de Pavia, anglesos i francesos es reconciliaren, Margarida volgué salvar la seva política anglòfila cercant una entesa entre Carles V i els francesos (pau de Cambrai, 1529).