Hagué d’abandonar els estudis per a incorporar-se al negoci familiar i, ja de gran, acabà la carrera de magisteri a Tarragona, començada els anys quaranta, i fou professor de reciclatge de mestres a l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat. També obtingué el títol de mestre de català per l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona. President del Centre de Lectura de Reus (1981-82), i també de la Secció de Lletres i del Teatre, dirigí la Revista del Centre de Lectura (1972-75).
Després de seguir el simbolisme (1940-59), inicià la trajectòria literària com a poeta amb el recull Guardeu-me la paraula (1962), al qual seguiren Qui enganya, para (1968, premi Carles Riba 1964) i Darrers versos (1978), reunits a Poemes (1959-1964) (1982, premi de Literatura de la Generalitat de Catalunya 1983), inscrits en els corrents realistes de la postguerra. Abandonà la poesia davant els nous canvis estètics que es produïren al llarg dels anys setanta. L’any 2000 publicà Poemes inèdits de Xavier Amorós. 1940-1959, a cura del seu fill Xavier Amorós i Corbella, i posteriorment Enyoro la terra (2013) i Antologia poètica (1940-1964) (2014), de nou a cura dels seus fills Xavier i Maria Lluïsa.
En teatre, és autor d’Història sentimental (1954, premi Santiago Rusiñol 1956), que no fou publicada fins el 1993, i de No trenqueu avellanes amb les dents, representada el 1981.
En prosa, publicà els reculls d’articles No hi ha festa que valgui (1984), Botigues de mar (1993), Cafè París. Notes d’un arxiu inexistent (1989), De Reus estant (1995), Tomb de ravals (1998) i L’agulla en un paller (1985), i la crònica novel·lada El camí dels morts (1996), que relaten memòries d’adolescència. Seguiren les narracions de caràcter autobiogràfic Històries de la plaça de Prim (1997), Plou, però plou poc (2007) i l’extens retaule en tres volums sota el títol genèric de Temps estranys. Clarobscurs en la llarga postguerra reusenca (2000, 2002, 2004). El 2004 s’inicià la publicació de la seva obra completa: El meu veritable palau (2004), Tal dia farà un any (2005), L’agulla en un paller I (2009), L’agulla en un paller II (2011) i Els braços del vent (2017).
A banda dels reconeixements per obres seves, fou soci d’honor del Centre de Lectura de Reus (1998), i fou distingit amb el Memorial Gabriel Xammar (1998), la Creu de Sant Jordi (2004), el doctorat honoris causa de la Universitat Rovira i Virgili (2004) i els títols de fill il·lustre de Reus (1993) i fill adoptiu de Pradell de la Teixeta (2013). Fou senador pel Partit dels Socialistes de Catalunya (1986-92) i també regidor de relacions institucionals de l’Ajuntament de Reus.