Estigué vinculat al Regne de València des del 1494 com a Sentor de la vila d’Aiora i de la baronia d’Alberic —aquesta baronia fou coneguda també, més endavant (1707), amb el nom de marquesat de Cenete—. Fou heretat per la seva filla Mendoza y de la Cerda, muller (1540) del duc de Calàbria Ferran d’Aragó; passà als Silva, ducs de Pastrana, als Álvarez de Toledo, marquesos de Tavara, als Téllez-Girón, ducs d’Osuna, i als Carvajal, i li fou reconeguda la grandesa d’Espanya el 1909 a favor del catorzè titular.