Dues de les seves línies entraren en els rengles de la petita noblesa, mentre que la major part dels altres membres abandonaren també el comerç marítim, principalment amb l’Orient, que havia contribuït a fer llur fortuna, i figuraren entre els ciutadans honrats de Barcelona. Un dels primers membres que destacaren fou Bernat, o Bertran, Marquet, que morí el 1257 en una revolta popular contra ell, per motius desconeguts, i que potser fou pare de Jaume Marquet i del vicealmirall Ramon Marquet. Fills d’aquest foren Agnès Marquet, que, seduïda per Berenguer de Lacera, provocà tals discòrdies entre les famílies, que requeriren la intervenció de l’infant Pere el 1276; i Bernat i Miquel, que fundaren dues línies. La línia primogènita de Bernat fou iniciada per Bernat Marquet, que tingué tres fills: Ramon Marquet, que participà en l’expedició de la Companyia Catalana a l’Orient, el vicealmirall Galceran Marquet i Bernat Marquet. Aquest fou conseller tercer de Barcelona (1319-20) i prengué part en la conquesta de Sardenya. El seu fill Bernat Marquet i Bosquets fou cambrer de la reina Elionor i del rei Pere III i potser fou pare de Teda Marquet, abadessa de Pedralbes el 1393, mentre que l’altre fill, Ramon Marquet i Bosquets, fou senyor de Canyelles i de Salicrup. Aquest es casà amb Blanca Desguànecs, que li aportà la senyoria de Calafell, i foren pares de Blanca Marquet i Desguànecs, priora de Jonqueres entre el 1389 i el 1391, i de Ramon Marquet i Desguànecs, senyor de Calafell, Canyelles i Salicrup. Fill d’aquest fou Joan Marquet i de Sagarriga, i segurament també Miquel Marquet, que prengué part en la guerra civil de Joan II i raptà Joana Marquet, filla del dit Joan i possiblement, neboda seva. El vicealmirall Galceran Marquet es casà amb una Albanell i fou pare de Galceran Marquet, àlies Albanell. Foren fills d’aquest Miquel Marquet (mort el 1403), Jaume Marquet (mort el 1404), que fou mestre de la seca de Barcelona des del 1390, mostassaf el 1394 i conseller cinquè el 1395, i Galceran Marquet, que també fou vicealmirall. Aquest fou pare de Joanet Galceran Marquet i de Coromines, conseller cinquè (1439-40) i quart (1450-51), bigaire, i de Pericó Marquet i de Coromines (mort abans del 1433), que fou pare de Pere Marquet (un d’aquests dos Peres, probablement el pare, fou conseller quart en 1422-23, cònsol de mar el 1425 i obrer —potser el fill— el mateix any i conseller tercer en 1431-32) i de Ramon Marquet, el qual cal identificar amb el Ramon Marquet que es passà al camp reialista en la guerra civil catalana contra Joan II i que fou conseller segon el 1473 i en cap en 1479-80, des del qual lloc intentà el redreç econòmic de la ciutat i de Catalunya; des del 1479 era també cònsol dels catalans a Nàpols. Fou pare de Ramon Marquet, comanador del Masdeu (1506) i gran prior de Catalunya (1525-29) a l’orde de Sant Joan, el qual el 1522 fou tramès pel gran mestre de Rodes com a ambaixador prop del soldà Solimà II, quan els turcs preparaven la darrera escomesa contra l’illa, i de Francesc Marquet (mort abans del 1514), del partit destorrentista, que fou cònsol de catalans a Gaeta des del 1484 i de Nàpols des del 1494, en renunciar Ramon, i conseller segon (1494-95 i 1498-99) i en cap (1505-06). Fills d’aquest foren Galceran Marquet i Ponçgem, que fou cònsol a Palerm des del 1526 i cònsol de mar el 1537, i Ramon Marquet i Ponçgem (mort el 1564), que fou conseller tercer (1534-35 i 1538-39) i segon (1553-54), l’herència del qual passà en morir sense fills, al seu nebot Francesc Albanell i Marquet. La línia secundària de Miquel fou iniciada per Miquel Marquet (mort després del 1333), que fou conseller en cap de Barcelona (1302-03, 1312-13, 1328-29 i 1332-33) i segon (1308-09) i pare de Bonanat Marquet (mort abans del 1360), senyor de la casa del Cros (Argentona), iniciador de la branca dels Marquet del Cros, i de Miquel Marquet. Aquest darrer fou pare de Ramon Marquet i Marc (mort abans del 1360), domèstic de l’infant Pere i conseller cinquè de Barcelona (1354-55), que segurament fou el Ramon Marquet que, acusat d’haver ordenat l’assassinat de Ramon de Santvicenç, fou executat el 1358 (Elisabet Marquet, priora del monestir de Sant Damià, n'era, potser, filla); i de Tomàs Marquet i Marc, que col·laborà en la campanya sarda i en la guerra contra Gènova (1333) i rebé d’Alfons III els llocs de Baratili, Noradat, Modolo, Dilla i Donori, a Sardenya, i que fou pare de Tomàs Marquet (mort vers el 1363), el qual fou vicealmirall de Sardenya (1356) i tingué un fill il·legítim, Galceran Marquet (mort després del 1413), que fou legitimat i elevat a la categoria d’infançó (1396) i que fou fet còmit de la galera reial (1396) i guardià del port de Càller (1413). Galceran fou pare de Joan Marquet i d'Antoni Marquet, el qual era conseller de Càller el 1433. Mort Tomàs sense fills legítims, el succeí el seu germà Ramon Marquet (mort després del 1378), castellà de la Joiosa Guarda, el qual fou succeït per la seva filla Margarida Marquet, muller de Ramon Desbosc. Hom no ha pogut establir encara l’entroncament d’aquest llinatge amb la línia, o branca, dels Marquet de Palou, originada per Francesc Marquet, dit de Palou, senyor de la casa de Palou (Vallès Oriental?), que el 1360 comprà al rei Pere III la jurisdicció d’aquest lloc. Fou conseller quart de Barcelona (1392-93), tercer (1401-1402 i 1404-05) i en cap (1411-12). Tampoc no ha estat possible d’establir l’entroncament de la línia dels Marquet-Satrilla, o Satria, originada per Berenguer Marquet (mort abans del 1357), potser un dels consellers designats el 1348 per a cobrir les vacants deixades amb motiu de la Pesta Negra. El seu fill Bernat Marquet-Satrilla, ciutadà honrat de Barcelona, és identificable amb el que fou conseller quart en 1393-94. Dos germans, nets d’aquest darrer, foren Bernat Marquet-Satrilla, que fou neutral en les lluites entre la Busca i la Biga i que formà part, el 1451, d’una comissió encarregada de revisar l’administració pública a Barcelona, i Joan Marquet-Satrilla, doctor en lleis i ardiaca major de la catedral. També pertanyen a aquest llinatge Perpinyà Marquet, prior de Gardeny i comanador de Remolins a l’orde de Sant Joan (1343), i Miquel Pere Marquet, sotsveguer de Barcelona (1398-1400) i camarlenc del rei Martí I el 1400.
Armes dels Marquet
Llinatge barceloní de mercaders i de mariners que donà tres vicealmiralls a Catalunya i un a Sardenya, als segles XIII-XIV, i nombrosos consellers i alts càrrecs a la ciutat, fins al segle XVI.