martinet menut

Ixobrychus minutus (nc.), caquetó, suís

m

Ornitologia

Ocell de l’ordre dels ciconiformes, de la família dels ardeids, de 35 cm, que té les parts superiors negrenques, la resta ocre pàl·lid, les potes verdes i el bec groguenc.

La femella té el plomatge estriat i uns tons més terrosos. S'alimenta de larves, insectes, peixets, etc. És de costums crepusculars fora de l’època de cria. Habita a tot Europa (excepte a les illes Britàniques, a la península escandinava, a Còrsega i a Sardenya), hiverna a l’Àfrica i n'existeixen subespècies a Àsia, Àfrica, Madagascar, Austràlia i Nova Zelanda. És comú als Països Catalans.