Martinus J.G. Veltman

(Waalwijk, Brabant Septentrional, 27 de juny de 1931 — Bilthoven, Utrecht, 4 de juny de 2021)

Físic holandès.

Es doctorà en física teòrica el 1963 a la Universitat d’Utrecht, on fou professor de física a la Universitat d’Utrecht des de l’any 1966 fins al 1981, i a partir d’aquest any, ho fou a la Universitat de Michigan (EUA), d’on fou professor emèrit (1997). L’any 1999 rebé el premi Nobel de física, conjuntament amb Gerardus’t Hooft, pels seus treballs sobre l’estructura quàntica de la interacció electrofeble. Desenvoluparen el mètode de renormalització proposat per S. Tomonga, J. Scwinger i R.P. Feynman (premi Nobel de física 1965), del qual milloraren la precisió dels càlculs mitjançant les teories de contrast no abelianes de la interacció electrofeble. Veltman fou membre de la Dutch Academy of Sciences des de l’any 1981, i el 1993 rebé el premi High Energy Physics de l’European Physical Society.