masoreta

m
Judaisme

Nom donat a cadascun dels filòlegs que treballaren (s. VI-XV) en la fixació del text hebreu de la Bíblia.

L’obra dels masoretes consistí fonamentalment en la fixació definitiva dels signes de vocalització, d’accentuació, de pronunciació i d’entonació per a la lectura pública, així com en la crítica textual i la comptabilització de tots els signes que componen el text sagrat.